Avui us presentem una nova pàgina web en la que podreu trobar articles molt interessants sobre educació, actualitat, família....Val la pena que hi entreu: SINDICAT DE PARES
Entre els articles que es publiquen en aquesta pàgina destaquem:
L'Art de regalar: Per Luis Bordonaba
Poques vegades els adults s’han vist tan superats, perduts i desconcertats pel que fa a l’educació de nens i joves com ara. Hi ha un llibre que fa referència a l’art de fer regals i en el qual es diu que el regal parla per un mateix, que cada obsequi que un fa es converteix en una expressió del propi gust, en una mostra de l’interès cap al obsequiat, i fins i tot en una indicació del poder personal. Descriu tot tipus de regals (barats, extravagants, d’aniversari, per al cap …), així com els costums de diversos països sobre els obsequis.
Res de l’anterior crida excessivament l’atenció, en canvi sí sorprenen dues línies -sí, dues línies de les 161 pàgines que té el llibre- que fan reflexionar sobre els regals: la dedicatòria que l’autora fa als seus pares i la cita que l’acompanya: L’únic regal veritable és part d’un mateix.
Sí, regalar és un art però hi ha alguns regals que estan dins nostre, dins de les nostres famílies, regals que fan que les persones se sentin bé i que no costen ni un euro. No cal anar a comprar-los, només cal donar-los.
A part del regal material, que sempre haurem de fer, hi ha regals en la línia abans apuntada que fàcilment podem fer i aprofitar així l’ocasió per ensenyar aquest art als altres, als nostres fills en primer lloc. Aquí van sis suggeriments de regals.
El primer regal és el del TEMPS: donar el nostre temps. En la societat en què vivim no es dóna tant una pobresa material com una pobresa de temps.
Temps per al bon Déu, per al nostre cònjuge, per als nostres fills, sempre en aquest ordre. La mare Teresa de Calcuta deia: “No tenim temps per als nostres nens, no tenim temps per a l’altre, no hi ha temps per poder gaudir un amb l’altre”.
El segon regal és el de ESCOLTAR. És ben cert que és una disciplina que no s’ensenya, al contrari del que passa amb el parlar, amb la lectura o amb l’escriptura, a les quals es dediquen centenars d’hores.
Amb més motiu hem de practicar i ensenyar, fins arribar a escoltar de veritat, de forma empàtica: sense interrompre, sent capaç de posar-se al lloc de la persona que t’està parlant, prestant atenció al que et diu i a com t’ho diu, quin llenguatge corporal està utilitzant.
Intentar escoltar -almenys- el doble del que parlem, per això tenim dues orelles i una boca i aquesta la podem tancar, però aquells no.
El tercer regal és el de l’AFECTE. Ser generosos en la demostració d’afecte per la família, pels amics: un petó, una abraçada, un copet a l’esquena, una encaixada de mans …
Cal començar sempre per l’afecte entre els esposos. Els fills, perquè se sentin segurs i arribin a ser adults feliços, necessiten haver assimilat la tendresa dels seus pares. L’afecte s’ha de demostrar i comunicar, perquè, el dia de demà, els nostres fills puguin transmetre.
El quart regal és el de la DISCULPA. Quan cometem algun error, cosa que fem sovint el comú dels mortals, sigui de la magnitud que sigui, amb l’esposa, els fills, els amics, … que sapiguem demanar perdó.
Però cal saber que una disculpa sincera té tres parts: ho sento, potser la culpa va ser meva i com ho puc arreglar? Aquesta tercera -tot i ser la més important- ens la solem saltar.
El cinquè regal és el de la GRATITUD. Sant Tomàs deia: el mateix ordre natural requereix que qui ha rebut un favor respongui amb gratitud a qui li ha beneficiat.
Ensenyar els fills a ser agraïts. En general saben el que valen les coses, però no el que costen.
La gratitud és una cosa molt senzilla però molt poderosa. Una de les formes de fer sentir bé a les persones és a dir “moltes gràcies”. En moltes ocasions és qüestió de justícia, en altres, de magnanimitat.
I finalment, el sisè regal és el de la SOMRIURE. D’entrada és la forma més barata de millorar la nostra aparença.
Qualsevol persona que coneguem mereix ser saludada amb un somriure, ¡començant pels de la nostra llar! I recordem que ningú necessita tant d’un somriure com aquell que no sap donar-la als altres. És tan important per educar! Mai hem de subestimar la importància d’estar alegres, perfectament compatible amb l’exigència.
No podem escollir com ens sentim, però sí que podem triar com actuem sobre això.
Que regalem bé.
