ELS PRIMERS 75 ANYS DE L'ESCOLA MARY WARD DE BARCELONA

Per Beli Artigas Coll

Historiadora de l'Art, ex-alumna i mare d'alumnes ,-)

www.criticartt.blogspot.com

El dissabte 25 d’abril el nostre col.legi, l'Escola Mary Ward de Barcelona, va celebrar els seus primers 75 anys a Barcelona, una gran festa que va demostrar el bon record que ha deixat l’escola en les moltes generacions d’alumnes que han passat per les seves aules.

Avui, i per tancar la "trilogia" que vaig iniciar amb la història dels edificis que actualment conformen el recinte del col.legi, la casa àrab de Joaquim Marsillach, i el castell del Sr. Schäfer, publico la història de la fundació de l'escola a Barcelona i la construcció del darrer edifici que completa el complex educatiu del carrer Copèrnic.

Crec que és necessari deixar constància de la importància que aquesta escola (com moltes altres) va tenir en una Barcelona en plena postguerra, amb el que aquesta situació significava socialment i culturalment. Una escola que en aquells anys 40 del segle XX, va demostrar que el "coktel" cultura, respecte, cristianisme, ideologies i creences diferents, idiomes diversos, educació, voluntat de renovació, trencament amb els lligams que els impedia créixer com a institució i fer créixer els seus alumnes com a persones, ganes i il.lusició....no era una bomba de rellotgeria, sinó un gran projecte de futur. 

Un projecte present que com tots, també ha viscut millors i pitjons moments, però que en aquest moment ha d'aprofitar la seva història i el que ha viscut al llarg d'aquests 75 anys per reivindicar-se com a exemple d'aquest "bon coktel". 

Els 75 anys  de l’escola

Així doncs, la fundació de l'escola Mary Ward de Barcelona, i els anys de consolidació posteriors, són fruit de factors històrics i socials importants i també de la participació, al llarg dels seus 75 anys, de destacats pedagogs catalans.

A La Vanguardia del dia 19 de novembre de 1989, es publicava una notícia que ens dóna moltes dades sobre l’origen de l’escola Mary Ward de Barcelona, una serie de noms i dates que anirem estirant per poder conèixer una mica millor la història de la quual ara coneixem com Escola Mary Ward, però que ha passat per noms diversos com Santa Elisabeth o Institituto Bienaventurada Virgen Maria. 

“Se cumplen cincuenta años del colegio de Santa Elisabet. El próximo día 25 de noviembre se celebrarán diversos actos en conmemoración de los 50 años de la presencia en Barcelona de las religiosas del Instituto de la Bienaventurada Virgen María, conocidas popularmente como “Monjas Alemanas”, en el colegio situado en la calle de Copérnico, 55. (...)

En agosto de 1936 el musicólogo catalán mossèn Higino Anglès llego como refugiado a la casa de esta congregación en Nymphenburg (Munich). Él fue quien despertó el interés de las religiosas por España y preparó el camino para la realización de un deseo abrigado largo tiempo por S.A.R. la Infanta Paz de Borbón, casada con Ludwig Ferdinand de Baviera. 

El 25 de mayo de 1939 regresó mossèn Anglés de Nymphenburg a Barcelona y realizó las gestiones conducentes a la apertura del colegio. Y el 29 de junio de aquel año llegaron a Barcelona las primeras religiosas, Maria Josefa Schmid, que sería la superiora, y Bernadette Auth, directora. Pronto se encontró la casa que reunía las condiciones para establecer el colegio, un edificio que pertenecía al señor Tusquets y estaba situado en la manzana comprendida entre Balmes 231, Laforja 41, Alfonso XII y Mariano Cubí.

Junto a mossèn Higini Anglés, colaboró en la apertura del centro mossèn Antoni Batlle y un grupo de personas que habían  participado activamente en experiencias pedagógicas tan importantes como la Escuela Montessori y la Escuela Blanquerna de Barcelona”.

Així doncs la nostra història comença el dijous 29 de juny de 1939, dia de Sant Pere, amb l’arribada de les mares Josefa Schmid i Bernadette Auth a Barcelona. Aquest seria el primer pas d’un llarg camí que ha tingut molts protagonistes. 

La Barcelona d’aquell estiu de 1939 era una ciutat trista, bombardejada, que encara plorava els morts, pobre i que acabava de veure com una cruenta Guerra Civil havia trencat per la meitat la seva societat. Aquest conflicte bèl.lic, que s’havia iniciat durant l’estiu de 1936, va finalitzar el dia 1 d’abril de 1939 amb la victòria del general Franco i la implantació d’una dictadura que s’allargaria fins a l’any 1975.   

Però la situació que es vivia a Espanya no era molt millor que la que vivia Europa, ja que en aquells dies ja es començava a tenir un neguit de que alguna cosa estava a punt de passar al continent. L’atac alemany a Polònia el dia 1 de setembre de 1939 va ser el que va encendre la guspira definitiva per a l’esclat de la Segona Guerra Mundial. En aquells mateixos dies les monges alemanes començaven el seu llarg camí a Barcelona. 

Mossèn Higini Anglès, nascut a Maspujols, Tarragona el dia 1 de gener de 1888 va ser un reconegut musicòleg, historiador i pedagog, així com admirador de la cultura germànica, país en el que hi va viure durant  alguns anys en diverses estades. La primera, a mitjan anys vint del segle XX, on va anar per completar els seus estudis de música, i la segona, entre 1936 i 1939, com a exiliat durant la Guerra Civil. És durant aquests anys a l’exili quan entra en contacte amb les monges de Santa Elisabeth de Nymphenburg. En un primer moment mossèn Anglès va estar a la ciutat de Munich, per posteriorment, i per intemediació de l’arquebisbe de Múnich, Michael Faulhaber, que va anar fins a Nymphenburg. 

Mentre a Espanya es vivien els moments més cruents de la Guerra Civil, la situació a Munic es començava a complicar. Va ser durant l’any 1938 quan el règim nazi de Hitler va prohibir les organitzacions catòliques i va tancar les escoles religioses, entre les que es trobaven les fundades per Maria Ward. 

Però la vida està plena de casualitats. L’any 1928 Eva Braun, la que seria l’esposa d’Adolf Hitler, va entrar com alumna al Centre Catòlic Marienhöhe de Simbach am Inn, que formava part de l’ordre Institutum Beatae Mariae Virginis, fundat per Mary Ward, i que estaven establerts a alemanya des de 1864. Per l’origen anglès  de la seva fundadora es coneixien com “Institut de la Senyoreta Anglesa”.

Mossèn Anglès envoltat de les monges de l'escola Santa Elisabeth

abans de deixar per sempre la casa de Laforja. 

Retornant a l'origen de l'escola a Barcelona. Un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola, i veient que a Alemanya cada dia es vivia una situació més cruenta, Higini Anglès va decidir que la millor opció era tornar a Barcelona i portar amb ell les monges alemanes que tan amablement l’havien atès al seu convent durant tres anys anterior, i per les que sentia una gran admiració vers la seva manera de treballar. Així doncs, Anglès va avançar-se a les seves noves companyes, per tal de preparar el camí.

L’objectiu principal de les monges i del mossèn Anglès a Barcelona era la d’educar, i per això van buscar el millor lloc per poder-hi instal.lar una escola. Aquest lloc idoni fou la torre del senyor Francesc Tusquets i Prats, edifici ubicant en un ampli terreny al carrer Balmes de Barcelona amb entrada al carrer Laforja 41. 

La casa pertanyia a la família Tusquets des de la segona meitat del segle XVIII. Al diari Correo Mercantil de España y sus Indias, del 10 d’abril de 1797 es publica la notícia de Barcelona: “La persona que quisiere comprar una casa de campo con media mojada de tierra, situada en el terreno de San Gervasio, cerca de la Torre del Señor Laforja”.

A aquest el segueixen els hereus com Francisco Tusquets de Laforja, actiu a mitjans del segle XIX. La família va seguir construint les seves cases en aquest grandíssim terreny de Sant Gervasi. Una d’aquestes reformes va ser obra de l’arquitecte Lluis Miquel Roca l’any 1883.  El nom del carrer se li deu al propietari de la finca durant el segle XIX Antoni Tusquets Laforja. 

L'escola de Sant Elisabeth

Però en tot aquest engranatge hi havia un personatge fonamental i que va inspirar el primer nom del l'escola a Barcelona. 

Paz de Borbó, filla d’Isabel II, va néixer a Madrid l’any 1862 i va morir al Palau de Nymphenburg en 4 de desembre de 1948, on vivia  des del seu casament l’any 1883 amb el princep babarés. 

  

L’esposa de Ferran de Babiera, coneixedora de la greu situació que es vivia a Espanya durant aquells primers anys del segle XX, i obsessionada per donar als nens del seu país d'origen una bona educació, com la que ella havia vist que proporcionaven les escoles  de Mary Ward,  tenia una gran voluntat de que les monges que vivien al convent del Palau de Nymphenburg es desplacessin a Espanya per exercir com a professores. El final de la Guerra Civil Espanyola i l’inici de la Segona Guerra Mundial va ser clau per a què s’aconseguís aquest objectiu. 

La relació entre la infanta i el mossèn Higini Anglès va ser sempre molt important, i s’enviaven cartes en les quals parlaven de diverses coses, així com sempre hi havia referències a l’escola. Un exemple és la carta que Anglés envia el 6 d’abril de 1941 des de Barcelona a Nymphenburg, en la que li diu que a l’escola es va celebrar la benedicció dels palmons i palmes, així com li avança que el 15 de maig, a l'igual que l’any anterior, les nenes faran la primera comunió al Monestir de Pedralbes i que vindrà el bisbe de Lleida, Manuel Moll i Salord. 

Isabel II amb les seves tres filles. Paz, la mitjana, 

és la que està asseguda al costat de la mare.

Així doncs, i en agraïment a l'esforç i suport que l'Infanta Paz de Borbó va donar per a la fundació de la nostra escola, tant Anglès com les monges de Nymphenburg, coneixedors de la gran devoció que Paz sentia per Santa Isabel, nom de la seva mare, Isabel II, van decidir posar a l'escola el nom de  Santa Elisabeth.

Com ja hem dit, les mares alemanes van arribar a Barcelona el 29 de juny de 1939. Només arribar ja van posar fil a l’agulla amb el seu projecte. I el primer pas era donar-se a conèixer i aconseguir alumnes per a la seva escola. I quina millor manera que posant un anunci a La Vanguardia? El primer es publica el dia 12 d’agost de 1939, i en aquest es llegeix:

“Instituto Femenino de S. Elisabeth

Dirigido por Religiosas Alemanas de Nymphenburg (Múnich)

Balmes, número 231 (entre Mariano Cubí y Laforja)

Próxima apertura

Información: todos los días laborables de 11 a 1”

L’èxit d’aquesta crida va ser important, i el primer anys ja van tenir més de 200 alumnes, fet que les va obligar a demanar el suport de més monges que van venir des de Nymphenburg. A elles també hem de destacar l’ajuda que rebien del Pare Higini Anglès, que sempre va estar al seu costat, aixó com el d’un altre nom destacat, Mossèn Antoni Batlle i Mestre, el qual va nèixer a Sitges el 31 de juliol de 1888. Durant els any de postguerra va ser un incansable inspirador del moviment dels Boy Scouts, en els que va educar a molts ciutadans que després han asumit numeroses responsabilitats públiques. 

Des de 1939, i fins a la seva mort el 26 de novembre de 1955, Batlle va ser el capellà de les monges Alemanyes de Barcelona.  El 18 de juny de 1989 a La Vanguardia publiquen un article sobre la celebració del centenari del naixement d’Antoni Batlle, promoguda per l’Associació Mossèn Batlle, i per altres institucions d’escoltes i excursionistes com l’Associació Maria Ward (Monges  Alemanyes). 

Parlem d’aquestes altres escoles que van tenir molta importància en aquest intent, aconseguit, de RENOVACIÓ PEDAGÒGICA, que tanta força i eficàcia va tenir a Catalunya. La primera “escola renovadora” fou l’Escola Montessori,  fundada a Catalunya durant els anys de la Mancomunitat. En ella s’hi van  reunir mestres de primer ordre entre els que hi trobem a Higini Anglès. 

La Guerra Civil Espanyola va trencar aquest projecte, tot i que la seva idea renovadora va quedar latent. Passada la guerra l’herència d’aquesta xarxa d’escoles que fomentaven les pràctiques pedagògiques lliberals, abanderades per les escoles montessorianes i les decrolyanes va ser rebuda i absorbida per algunes de les noves escoles que es fundaven o refundaven a Catalunya.  

Una tesi  doctoral sobre les escoles moderades i de provat catolicisme parla d’un cas “poc conegut però paradigmàtic que fou el Col.legi de Santa Isabel”. 

Anglès va ser l’encarregat d’anar reclutant el professorat i així completar l’educació que proporcionaven les monges alemanyes. L’escola  de Santa Elisabet va servir per a reagrupar i rescatar una petita, però significativa, nòmina d’intel.lectuals i pedagogs que havien format part de l’elit cultural de Barcelona durant els anys anteriors a la Guerra: Amàlia Tineo, Dolors Solà o Carme Riudor (provenien del Liceo Francès, lligades al grup de Salvador Espriu), d’Assumpta Martí —procedent del nucli de la Mútua Escolar Blanquerna (1924-1938) d’Alexandre Galí— o d’Enric Bagué (medievalista), van formar part del professorat de l’escola.  

Algunes de les professores que va tenir l'escola reunides a l'edifici de Copèrnic.

Algunes de les professores que va tenir l'escola reunides a l'edifici de Copèrnic.

Aquest i altres petits espais, més o menys tolerats, d’innovació escolar, lligats al catalanisme lliberal i intel.lectual, constituint referència obligada per a la progressiva reconstrucció de la tradició del reformisme pedagògic que va començar a tenir lloc ja a mitjans de la dècada dels anys 50.

El pas de l’edifici de Laforja al carrer Copèrnic 

Les monges van estar en aquesta gran torre dels senyors Tusquests durant gairebé deu anys, però a la mort del propietari l’any 1942 les coses van començar a canviar. El fill i hereu de la casa, Francesc Tusquets Padrosa tenia altres plans. L’any 1948 va entrar a l’Ajuntament de Barcelona una petició per modificar l’illa formada pels carrers Balmes, Laforja, Alfons XII i Marià Cubí.

Aquesta evidència de les intencions del senyor Tusquets va fer que les monges comencessin a buscar un nou edifici on ubicar el seu col.legi i aquest lloc ideal el van trobar a la casa que el Sr, Schäfer s’havia fet contruir al carrer Copèrnic, i que l'any 1935 per raons econòmiques havia perdut  per passar a mans del Banco Aleman Transatlántico, entitat que es va fer càrrec de la hipoteca que hi havia sobre el terreny. Per poder soportar el deute el banc va segregar els edificis que hi havia al gran terreny i els van anar venent a diferents persones, entre les quals una comunitat de monges benedictines de Sant Antoni i de Santa Clara, que s'hi instal.laren entre 1942 i 1946, any que per impossibilitat de pagar la hipoteca, tornà a passar a mans del banc. 

Durant el mes d'agost de 1946 l'Institut de la Bienaventurada Virgen María, nom oficial de la congregació de Santa Elisabeth, va adquirir els edificis situats al carrer de Copèrnic, sobre el Turó de Monterols. Aquests van ser reformats per adaptar-los a la seva nova funció com a col.legi de noies, i durant el  curs 1948-1949 alguns dels cursos es van traslladar al nou edifici.

Les aules i gran part dels espais comuns es trobaven a la casa Àrab, i el recinte conventual a la casa situada al carrer Montessino.

 

Al cap de pocs mesos ja es van adonar que aquests edificis eren insuficients per poder rebre a totes les alumnes que estaven matriculades a l'escola, algunes de les quals encara feien les classes a la torre de Laforja.  Així que l'any 1953 decideixen construir un edifici modern al terreny adjacent del carrer de Copèrnic 59. 

El projecte va ser encarregat a l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, el qual va obtenir el permís d'obres durant el mes de febrer de 1954. 

Després dels primers treballs d'excavació al terreny, el dia 25 de març es va celebrar un gran acte per beneir la col.locació de la primera pedra a la que hi van assitir personalitats i totes les alumnes de l'escola. 

Les obres van finalitzar l'any 1957 i és aquest any quan el nou edifici entra plenament en funcionament i es deixa per sempre la torre del carrer Laforja, que serà enderrocada pocs anys després.

L'any 1968 es reforma el menjador escolar, suposant la desaparició del templet del pati, just davant la casa Àrab, i l'any 1970 el mateix arquitecte Lluís Bonet i Garí realitzà el projecte de construcció del parvulari i del gimnàs situats al carrer de Montecassino 5.

L’any 1989 es va reformar la capella, antiga cotxera de la casa del senyor Schäfer, que les religioses de la comunitat benedictina ja havien adaptat com a tal. 

Es va posar terra de ciment, tancar algunes de les portes que donaven a les escales de la “gruta”,  obrir les finestres amb vitralls, instal.lant llums..

L’escola sempre ha mostrat interès pels actes culturals, i a la sala d’actes del nou edifici, el dilluns 14 de febrer de 1966 va ser l’escenari triat pels dos germans pianistes Kontarsky,  convidats per El Instituto Alemán de Cultura y el “Club 49”. Va ser una vetllada de gran èxit que va suposar poder gaudir d’aquests dos artistes que tant d’èxit havien obtingut durant les gires per Londres, parís, Nova York, Viena, Estocolm, Roma i Tokio. 

Un altre dels “punts” forts de les alumnes de l’escola era l’esport. Carmen Hierro Sostres, capitana de l’equip de gimnàstica que va ser campió d’Espanya de l’escola Santa Elisabeth, va ser proclamada “Reina de la Juventud” el dia 23 de maig de 1967  al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. La notícia es publica a La Vanguardia i a L’ABC es diu que Carmen Hierro era la capitana de l’equip de basquet. 

I l’any 1968 l’equip de gimnasia de l’escola es va tornar a proclamar campiones d’Espanya de Primera Categoria. 

Amb els anys, i fins a l'actualitat, l'escola s'ha anat adaptant a les noves condicions, als nous temps i a ser un col.legi mixt. 

El col.legi seguiex tenint el nom de Santa Elisabeth, tot i que poc a poc la nova denominació d’Institut de la Bienaventurada Virgen Maria va coneixent-se. Però costa.... En una esquel.la publicada a La Vanguardia el 4 d’abril de 1965 es refereixen a una missa a la capella del Col.legi de Santa Elisabeth, però pocs dies més tard, el 16 de maig, en una altra esquel.la ja parlen de “Instituto de la Bienaventurada Virgen Maria”, tot i que no s’hi poden estar, i entre parèntessi escriuen Col.legi de Santa Elisabeth del carrer de Copèrnic. 

Curs 1981. Generació 1975 :-)

Fins aquí aquest repàs pels primers 75 anys de l’escola Mary Ward a Barcelona! I ara ens queden, com a mínim, 75 anys més per davant.....