JA TENIM NOVA PÀGINA WEB!!!!

Des de fa uns dies l'escola ja compta amb una nova pàgina web. En ella hi trobareu informacions molt útils sobre el dia a dia del funcionament de l'escola, així com fotos que complementen les que publiquem aquí al blog, notícies de l'interès del pares i moltes coses més...... 

Així doncs que ja podeu entrar-hi i convertir-vos en seguidors per no perdre res del que allà s'hi publica!!!

http://marywardbarcelona.net/wordpress/

PÀGINA FAMÍLIA I ESCOLA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

A la web de la Generalitat de Catalunya podeu trobar una pàgina dedicada a la Família i a l'Escola. Entre els molts temes que tracten, hi ha articles interessants com aquest dedicat a l'esforç. 

Esforç

Per assolir qualsevol fita o objectiu és necessari esforçar-se. L'esforç és la capacitat que tenen els vostres fills de treballar durant un temps continuat per aconseguir uns objectius determinats. En l'àmbit escolar, l'esforç constitueix la base fonamental perquè els vostres fills obtinguin un major rendiment. El valor de l'esforç els ajudarà a ampliar al màxim les capacitats que porten dins per obtenir uns millors resultats. També els permetrà vèncer i superar els obstacles en els diferents àmbits de la seva vida (l'escola, la família, els amics...).

Sovint, els infants i joves pensen que l'èxit és fàcil i que es pot aconseguir de manera ràpida, a partir de la sort o d'altres circumstàncies. Aquesta idea de vegades es reforça, per part d'algunes famílies, amb una actitud excessivament paternalista, facilitant que els fills tinguin allò que volen sense gaire esforç i evitant-los el fracàs. Per contrarestar aquesta falsa idea de l'èxit fàcil i continuar incidint en el fet que les fites o objectius només es poden assolir a partir de l'esforç i la capacitat de superació, la vostra acció com a pares és molt important.

Però l'esforç no sempre és garantia d'èxit; les diferents capacitats i habilitats que puguin tenir el vostres fills també són factors decisius. Per aquest motiu, cal educar els fills perquè coneguin i assumeixin les pròpies limitacions i perquè tolerin la frustració quan no assoleixin les seves fites. A més, els resultats de l'esforç no sempre són visibles a curt termini i cal engrescar-los perquè siguin constants.

El valor de l'esforç no es pot deslligar del de l'autoritat dels pares. La paraula "disciplina" significa "ensenyar", no significa "castigar". El primer objectiu de la disciplina és protegir els vostres fills dels perills i, el més important, és ensenyar-los a comprendre el que està bé i el que està malament (fer el que han de fer i no el que els ve de gust). La bona disciplina de forma gradual transforma un nen en un adult responsable, respectuós amb els altres, autònom i amb una bona autoestima. Establir límits raonables evita criar un nen massa protegit. Per ensenyar el respecte als altres s'ha d'aconseguir primer el respecte cap als pares.

D'altra banda, cal tenir en compte que l'esforç és el resultat d'un procés en el qual també intervé la motivació del vostre fill o filla. Per això és bàsic que la conegueu i la potencieu al llarg del procés.

En general per fomentar el valor de l'esforç en els vostres fills caldria:

• Combatre el model d'èxit fàcil que molt sovint es projecta en els mitjans de comunicació. En aquest sentit, convé recordar que els pares sou el principal model de referència i és important que el que els dieu sigui coherent amb allò que feu.
• Educar els fills en l'esforç des de ben petits, de manera progressiva. Al principi marcant petits objectius o tasques, donant-los encàrrecs concrets, com parar la taula, treure la brossa..., fàcils d'aconseguir per ells sols i de mica en mica anar augmentant la seva complexitat.
• Potenciar l'autonomia personal, deixar que siguin ells principalment els qui resolguin les seves dificultats.
• Ser exigents amb les seves responsabilitats diàries però també saber-les valorar.
• Marcar normes de conducta per ajudar-los a controlar els seus impulsos i fomentar-los l'esforç.
• Evitar donar-los al moment tot el que demanen sense haver de fer cap esforç per aconseguir-ho.
• Saber motivar els vostres fills per aconseguir objectius.
• Ajudar-los a conèixer i assumir les seves limitacions.
• Ajudar-los a tolerar la frustració quan no assoleixin les seves fites i a entendre que el fracàs també forma part de l'aprenentatge com a persones.
• Fomentar la constància en els diferents propòsits o responsabilitats que tinguin.
• Ensenyar l'esforç a partir de contes, històries i llegendes exemplificadors.
• Fer de model; els nens i els joves sovint imiten els pares o els tenen com a referents.

SINDICAT DE PARES, UNA PÀGINA WEB MOLT INTERESSANT

Avui us presentem una nova pàgina web en la que podreu trobar articles molt interessants sobre educació, actualitat, família....Val la pena que hi entreu: SINDICAT DE PARES

Entre els articles que es publiquen en aquesta pàgina destaquem:


L'Art de regalar: Per Luis Bordonaba

Poques vegades els adults s’han vist tan superats, perduts i desconcertats pel que fa a l’educació de nens i joves com ara. Hi ha un llibre que fa referència a l’art de fer regals i en el qual es diu que el regal parla per un mateix, que cada obsequi que un fa es converteix en una expressió del propi gust, en una mostra de l’interès cap al obsequiat, i fins i tot en una indicació del poder personal. Descriu tot tipus de regals (barats, extravagants, d’aniversari, per al cap …), així com els costums de diversos països sobre els obsequis.

Res de l’anterior crida excessivament l’atenció, en canvi sí sorprenen dues línies -sí, dues línies de les 161 pàgines que té el llibre- que fan reflexionar sobre els regals: la dedicatòria que l’autora fa als seus pares i la cita que l’acompanya: L’únic regal veritable és part d’un mateix.

Sí, regalar és un art però hi ha alguns regals que estan dins nostre, dins de les nostres famílies, regals que fan que les persones se sentin bé i que no costen ni un euro. No cal anar a comprar-los, només cal donar-los.

A part del regal material, que sempre haurem de fer, hi ha regals en la línia abans apuntada que fàcilment podem fer i aprofitar així l’ocasió per ensenyar aquest art als altres, als nostres fills en primer lloc. Aquí van sis suggeriments de regals.

El primer regal és el del TEMPS: donar el nostre temps. En la societat en què vivim no es dóna tant una pobresa material com una pobresa de temps.

Temps per al bon Déu, per al nostre cònjuge, per als nostres fills, sempre en aquest ordre. La mare Teresa de Calcuta deia: “No tenim temps per als nostres nens, no tenim temps per a l’altre, no hi ha temps per poder gaudir un amb l’altre”.

El segon regal és el de ESCOLTAR. És ben cert que és una disciplina que no s’ensenya, al contrari del que passa amb el parlar, amb la lectura o amb l’escriptura, a les quals es dediquen centenars d’hores.

Amb més motiu hem de practicar i ensenyar, fins arribar a  escoltar de veritat, de forma  empàtica: sense interrompre, sent capaç de posar-se al lloc de la persona que t’està parlant, prestant atenció al que et diu i a com t’ho diu, quin llenguatge corporal està utilitzant.

Intentar escoltar -almenys- el doble del que parlem, per això tenim dues orelles i una boca i aquesta la podem tancar, però aquells no.

El tercer regal és el de l’AFECTE. Ser generosos en la demostració d’afecte per la família, pels amics: un petó, una abraçada, un copet a l’esquena, una encaixada de mans …

Cal començar sempre per l’afecte entre els esposos. Els fills, perquè se sentin segurs i arribin a ser adults feliços, necessiten haver assimilat la tendresa dels seus pares. L’afecte s’ha de demostrar i comunicar, perquè, el dia de demà, els nostres fills puguin transmetre.

El quart regal és el de la DISCULPA. Quan cometem algun error, cosa que fem sovint el comú dels mortals, sigui de la magnitud que sigui, amb l’esposa, els fills, els amics, … que sapiguem demanar perdó.

Però cal saber que una disculpa sincera té tres parts: ho sento, potser la culpa va ser meva i com ho puc arreglar? Aquesta tercera -tot i ser la més important- ens la solem saltar.

El cinquè regal és el de la GRATITUD. Sant Tomàs deia: el mateix ordre natural requereix que qui ha rebut un favor respongui amb gratitud a qui li ha beneficiat.

Ensenyar els fills a ser agraïts. En general saben el que valen les coses, però no el que costen.

La gratitud és una cosa molt senzilla però molt poderosa. Una de les formes de fer sentir bé a les persones és a dir “moltes gràcies”. En moltes ocasions és qüestió de justícia, en altres, de magnanimitat.

I finalment, el sisè regal és el de la SOMRIURE. D’entrada és la forma més barata de millorar la nostra aparença.

Qualsevol persona que coneguem mereix ser saludada amb un somriure, ¡començant pels de la nostra llar! I recordem que ningú necessita tant d’un somriure com aquell que no sap donar-la als altres. És tan important per educar! Mai hem de subestimar la importància d’estar alegres, perfectament compatible amb l’exigència.

No podem escollir com ens sentim, però sí que podem triar com actuem sobre això.

Que regalem bé.