dijous, 8 de març del 2012
PERQUÈ EDUCAR?
Interessant article publicat a la pàgina web SINDICATO DE PADRES
Eduquem amb els continguts que hem desenvolupat fins ara, amb un propòsit clar i definit: fer dels nostres fills ciutadans del futur, lliures, responsables, i amb el màxim índex de salut física, mental i moral segons les seves possibilitats. Perquè els nostres fills coneguin el perquè de les seves vides, els hem d’ensenyar a aturar-se, pensar contemplar i veure si el sistema de vida que moltes vegades l’entorn proposa, s’adequa al que ells volen o és un magma confús.
Aquest tipus d’ensenyament que mencionem s’ha de donar fonamentalment en els primers anys de la vida a dos àmbits preferents: família i escola.
Miró i Ardèvol al 1997, comentava en un article titulat “Quiere usted vivir bien” que “ el procés de maduració, de formació de la personalitat i de trobar un real sentit de la vida, és impossible sense la família, però també sense el mestre, el pedagog, el “sensei” que és l’acompanyant de l’alumne que li va desbrossant el camí, li assenyala la ruta a seguir i li dóna el sentit què són els valors. Per educar cal tenir valors compartits de caràcter fort,perquè són els valors els que ens diuen què és necessari, bo, i la relació i jerarquia entre ells. Sense valors forts, la violència de les nostres escoles i barris creixerà. No sabrem explicar als nostres fills perquè un camí és millor que l’altre. No podrem donar-los, a l’escola, un horitzó comú de sentit. I els mestres, aquestes persones formidables, deixaran d’obrir camí per a transformar-se en policies. En el fons el que dic és senzill i realista –i a més a més barat -, tot i que difícil d’acceptar per motius ideològics: encara que vostè no cregui en Déu, el millor per els altres i per a sí mateix és actuar como si hi cregués. Acceptar i practicar els valors humans derivats d’aquella creença. Viure la bona vida.”
En el mateix sentit, s’expressava Lopez Burniol en un article recent.
Com educar?
Vulguem o no, tots eduquem tant pel que fem com pel que deixem de fer, per com vivim, comprem, pel que veiem a la tele, pel que aplaudim, o per qui votem…
Cada vegada són més nombrosos els pares que confessen haver perdut el control sobre els seus fills i es troben desorientats a l’hora de complir el que és una de les tasques més dures i alhora més transcendents: L’educació dels fills. Cal recordar que, generalment, el temps i l’esforç dedicats a l’educació de cada fill, sol ser una de les tasques més productives en el nostre recorregut biogràfic
No s’ha d’oblidar com és de gratificant transmetre el que un és, sap i creu mitjançant unes eines bàsiques que són la convivència, l’exemple, la coherència, la paciència, el bon humor o optimisme i sobretot mostres evidents d’afecte. Sense conviure no s’educa, sense paciència no és present el lubricant proactiu que facilita la convivència amb harmonia, el bon humor és la guspira que dóna atractiu a la vida familiar.
A l’hora d’educar, l’educador ha de posar en joc la seva intel·ligència i també la seva capacitat afectiva (només s’educa a aquell a qui s’estima).
S’ha d’aconseguir que el nen es marqui com a fita, amb llibertat i responsabilitat, imitar la manera de viure dels que l’eduquen. No fer-se admirar, sinó imitar.
És imprescindible per educar tenir models; podem distingir amb un ordre més o menys jeràrquic els models més propers: família nuclear, família amplia, algun adult significatiu, sigui mestre, monitor, metge de família, i els models socials.
La família, si vol ser model i transmetre valors, costums, cultura, etc., ha de ser coherent entre el que diu i el que fa. I els altres educadors siguin mestres, consultors professionals, monitors d’esplai, han de saber quines són les fites educatives dels pares i treballar de comú acord sinó, enlloc de cuidar la salut mental dels nostres fills els estem portant a una mena d’inseguretat esquizoide.
Victòria Cardona, en el seu llibre Som avis ens recorda que els infants són com una esponja que ho absorbeix tot…. els ideals de vida restaran impresos en el seu cor perquè quan siguin adults puguin ser bones persones i bons ciutadans.
La missió de l’educador és formar d’altres, perquè cadascú de nosaltres pot fomentar al seu voltant un àmbit de llibertat, creativitat i benestar, no un desert de desamor forjat per la nostra prepotència, hipocresia i arrogància.
L’ optimisme i el bon humor són també importants, perquè hem d’estar convençuts que si s’esforcen, se’n sortiran, i s’ha de tenir present quan s’estén el pessimisme sobre la situació mundial, que no és tant important el món que deixem als nostres fills, com els fills que deixem al nostre món. I també és una bona costum prendre’s les coses, inclòs un mateix, amb una mica d’humor, como feiaTomàs Moro que empresonat a la torre de Londres, continuava utilitzant la ironia fins i tot a les seves oracions: “dóna’m Senyor una bona digestió i sobretot quelcom que poder digerir”.
En el mateix llibre de la Victòria Cardona es diu que somriure és beneficiós per a les persones, les seves relacions …riure és ideal, té beneficis físics i psíquics, s’oxigena el cos i les llàgrimes netegen els ulls, ens ajuda a exterioritzar els nostres sentiments i emocions… no té contraindicacions ni efectes secundaris.
Es diu que no es senzill trobar models socials però, si mirem amb ulls optimistes podem trobar persones, en tots els àmbits científics, esportistes, polítics, etc., que siguin capaços de transmetre una idea clara que també és possible viure els valors en aquest món. Un dels exemples actuals més clamorosos és el de l’equip del Barça amb les virtuts d’humilitat, entusiasme, companyonia, dels quals tant s’ha parlat i que també es donen en altres àmbits de la vida pública; o el dels 33 miners xilens que van aconseguir sobreviure més de dos mesos enterrats a 700 metres sota terra, gràcies al seu coratge i a la solidaritat que van tenir els uns vers els altres.
Parlant de models socials hi ha un llibre de Javier Gomà titulat “Ejemplaridad pública”, que A.Castiñeira i J.M. Lozano comenten a La Vanguardia, en què proposa algunes teories per ajudar a reconèixer que no totes les formes de vida són igualment valuoses, que s’ha d’aconseguir una exemplaritat públicapersuasiva, no autoritària i que no hi ha altre mitjà d’aconseguir-ho que amb la força de l’exemple. Trobar un model públic de perfecció ens interpel·la i ens invita a millorar. I acaba resumint la seva tesis amb el que ell anomena l’imperatiu de l’exemple “obra de tal manera que el teu comportament sigui imitable i generalitzable al menys en el teu cercle d’influència perquè tots vivim en una xarxa de influències mútues en què tots tenim obligació de ser exemples per als altres”.
Per acabar aquesta sèrie de quatre articles sobre el paper fonamental dels pares en l’acompanyament dels fills cap a una maduresa responsable, citaré una frase d’en Francesc Torralba que ens ve a dir, que el programa que proposem no és només un benefici per als nens, sinó una gran font d’alegria pels pares i educadors:
“Quasi res ens fa tant feliços com aconseguir una meta difícil que ens havíem proposat, i diem quasi perquè encara ens fa més feliços ajudar a algú que depèn de nosaltres (fills, deixebles, col·laboradors etc..) a aconseguir allò que s’han proposat”.
I una última recomanació: Pares, matrimonis joves i no tan joves, rellegiu amb pausa El Petit Príncep i traieu-ne conclusions per portar endavant la tasca difícil, però engrescadora, d’educar els vostres fills des del coneixement que és el temps què has dedicat als teus fills, el que els fa tan importants per a tu i que l’essencial és invisible als ulls.
Per: Montserrat Rutllan
divendres, 2 de març del 2012
ELS NOSTRES PETITS FAN CULTURA
El dimecres va ser el torn dels més petits!!! Els nens de P-1, P-2 i P-3 van fer una excursió al Museu Picasso de Barcelona, on van poder conèixer de primera mà els quadres del gran mestre!!!! Va ser una gran experiència que esperem que repeteixin al llarg dels any!!!!!!
ELS ALUMNES DE 4art DE PRIMÀRIA AL FESTIVAL "CANTA Y BAILA"
El passat 26 de febrer, els nostres alumnes de 4art de primària van participar de la final del concurs "Canta y Baila", que va tenir lloc a la Salle Bonanova de Barcelona. Aquest festival, organitzat pel Club Alpes, té com a objectiu principal promoure els valors mitjançant la música i el ball en un ambient de "sana competència". Cada any es proposa un tema o un valor a destacar, i així cada equip pot pensar la seva cançó i coreografia per presentar al festival. Els equips apadrinen una obra social o una fundació, i si guanyen el concurs, els benefícis es destinen a aquestes.
Els nostres nens i nenes, tot i quedar en molt bona posició, no van poder aconseguir el seu objectiu!!! Però ens queden molts anys per aconseguir-ho!!! Felicitats i gràcies per la vostra força!!!!
 |
| La notícia del festival es va publicar a La Vanguardia el 27 de febrer |
dimecres, 8 de febrer del 2012
dijous, 2 de febrer del 2012
PÀGINA FAMÍLIA I ESCOLA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
A la web de la Generalitat de Catalunya podeu trobar una pàgina dedicada a la Família i a l'Escola. Entre els molts temes que tracten, hi ha articles interessants com aquest dedicat a l'esforç.
Esforç
Per assolir qualsevol fita o objectiu és necessari esforçar-se. L'esforç és la capacitat que tenen els vostres fills de treballar durant un temps continuat per aconseguir uns objectius determinats. En l'àmbit escolar, l'esforç constitueix la base fonamental perquè els vostres fills obtinguin un major rendiment. El valor de l'esforç els ajudarà a ampliar al màxim les capacitats que porten dins per obtenir uns millors resultats. També els permetrà vèncer i superar els obstacles en els diferents àmbits de la seva vida (l'escola, la família, els amics...).
Sovint, els infants i joves pensen que l'èxit és fàcil i que es pot aconseguir de manera ràpida, a partir de la sort o d'altres circumstàncies. Aquesta idea de vegades es reforça, per part d'algunes famílies, amb una actitud excessivament paternalista, facilitant que els fills tinguin allò que volen sense gaire esforç i evitant-los el fracàs. Per contrarestar aquesta falsa idea de l'èxit fàcil i continuar incidint en el fet que les fites o objectius només es poden assolir a partir de l'esforç i la capacitat de superació, la vostra acció com a pares és molt important.
Però l'esforç no sempre és garantia d'èxit; les diferents capacitats i habilitats que puguin tenir el vostres fills també són factors decisius. Per aquest motiu, cal educar els fills perquè coneguin i assumeixin les pròpies limitacions i perquè tolerin la frustració quan no assoleixin les seves fites. A més, els resultats de l'esforç no sempre són visibles a curt termini i cal engrescar-los perquè siguin constants.
El valor de l'esforç no es pot deslligar del de l'autoritat dels pares. La paraula "disciplina" significa "ensenyar", no significa "castigar". El primer objectiu de la disciplina és protegir els vostres fills dels perills i, el més important, és ensenyar-los a comprendre el que està bé i el que està malament (fer el que han de fer i no el que els ve de gust). La bona disciplina de forma gradual transforma un nen en un adult responsable, respectuós amb els altres, autònom i amb una bona autoestima. Establir límits raonables evita criar un nen massa protegit. Per ensenyar el respecte als altres s'ha d'aconseguir primer el respecte cap als pares.
D'altra banda, cal tenir en compte que l'esforç és el resultat d'un procés en el qual també intervé la motivació del vostre fill o filla. Per això és bàsic que la conegueu i la potencieu al llarg del procés.
En general per fomentar el valor de l'esforç en els vostres fills caldria:
- Combatre el model d'èxit fàcil que molt sovint es projecta en els mitjans de comunicació. En aquest sentit, convé recordar que els pares sou el principal model de referència i és important que el que els dieu sigui coherent amb allò que feu.
- Educar els fills en l'esforç des de ben petits, de manera progressiva. Al principi marcant petits objectius o tasques, donant-los encàrrecs concrets, com parar la taula, treure la brossa..., fàcils d'aconseguir per ells sols i de mica en mica anar augmentant la seva complexitat.
- Potenciar l'autonomia personal, deixar que siguin ells principalment els qui resolguin les seves dificultats.
- Ser exigents amb les seves responsabilitats diàries però també saber-les valorar.
- Marcar normes de conducta per ajudar-los a controlar els seus impulsos i fomentar-los l'esforç.
- Evitar donar-los al moment tot el que demanen sense haver de fer cap esforç per aconseguir-ho.
- Saber motivar els vostres fills per aconseguir objectius.
- Ajudar-los a conèixer i assumir les seves limitacions.
- Ajudar-los a tolerar la frustració quan no assoleixin les seves fites i a entendre que el fracàs també forma part de l'aprenentatge com a persones.
- Fomentar la constància en els diferents propòsits o responsabilitats que tinguin.
- Ensenyar l'esforç a partir de contes, històries i llegendes exemplificadors.
- Fer de model; els nens i els joves sovint imiten els pares o els tenen com a referents.
DEBATS D'EDUCACIÓ. Dimecres 15 de febrer
Els Debats d'educació són una iniciativa de la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya per a impulsar el debat social sobre el futur de l'educació.
Dimecres 15 de febrer de 2012
a les 19.30 h
a les 19.30 h
Auditori del MACBA. Plaça de Joan Coromines, s/n. Barcelona.
Accés lliure (no cal que confirmeu l'assistència). Capacitat limitada de la sala.
L'educació del talent: el paper de l'escola i el de les famílies
José Antonio Marina
Filòsof, assagista i pedagog, director de la Universidad de Padres
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
